Banda ampla

El terme banda ampla (de l'anglès broadband) no és només un concepte tècnic. Tot i que s'expressa en termes tècnics, depèn de les expectatives dels usuaris. Es refereix a l'amplada de banda de connectivitat que els usuaris tenen o requereixen per satisfer raonablement les seves demandes d'accés als serveis d'informació i comunicacions.

Històricament tenia a veure amb capacitats d'accés a Internet superiors a les de l'accés analògic per mòdem (normalment : 56 kbps) o a l'accés digital de la XDSI (1× o 2× 64 kbps). Després el llindar es va posar en la velocitat inicial de l'ADSL (256 kbps), més tard en el de la versió més moderna (512 kbps), i ara l'abast varia segons els països:

  • Segons la Comissió federal de Comunicacions dels EUA (FCC) es considera banda ampla l'accés a una velocitat igual o superior als 200 kbps, com a mínim en un sentit;
  • al Canadà, una velocitat superior als 1,5 Mbps ;
  • al Japó, una velocitat superior a 100 Mbps ;
  • per l'OCDE, una velocitat superior a 256 kbps en el canal descendent.
  • Per la Unió Internacional de telecomunicacions (ITU) el llindar se situa en els 2 Mbps.[1]

Per tant, no és un concepte estàtic, ni és independent del comportament del mercat. Es tracta d'un valor que evoluciona amb les preferències i necessitats dels usuaris. És també un concepte centrat en l'usuari i el punt de partida per a qualsevol sistema de comunicacions de nova generació. Els serveis que hom pot considerar són telefonia, àudio, dades/accés a Internet, i vídeo/televisió. Depenent del nivell de qualitat de cadascun d'ells i la capacitat d'"streaming" d'àudio i vídeo, el resultat avui pot ser d'uns quants Mbps, per sota però dels 10 Mbps. Si es refà el càlcul per una llar (on diversos usuaris poden accedir simultàniament a serveis diferents) el resultat pot pujar a desenes de Mbps.

A part de la velocitat, hom considera característic de la banda ampla la digitalització, la interactivitat i la connexió permanent.[2]

El triple-play[3] és el terme comercial de la banda ampla que fan servir els operadors de telecomunicacions, i que consisteix a oferir un triple servei de veu, dades i televisió.

  1. Recomanació I.113 del Sector de Normalització de la UIT, “una capacitat de transmissió més ràpida que la velocitat primària de la xarxa digital de serveis integrats (XDSI) a 1,5 o 2,0 Mbps
  2. FONDEVILA GASCÓN, Joan Francesc (2009). “El papel decisivo de la banda ancha en el Espacio Iberoamericano del Conocimiento”. Revista Iberoamericana de Ciencia, Tecnología y Sociedad–CTS, 2 (julio de 2009), pp. 1-15. Portafolio CTS. ISSN 1850-0013 www.revistacts.net, http://www.revistacts.net/index.php?option=com_content&view=article&id=240:el-papel-decisivo-de-la-banda-ancha-en-el-espacio-iberoamericano-del-conocimiento&catid=80:articulos&Itemid=23#JOSC_TOP
  3. FONDEVILA GASCÓN, Joan Francesc (2009). “El peso de la televisión en el triple play de los operadores de cable en España y en Europa”. ZER, Revista de Estudios de Comunicación (Journal of Communication Studies), 14 (27), pp. 13-31. ISSN 1137-1102. http://www.ehu.es/zer/hemeroteca/pdfs/zer27-01-fondevila.pdf

© MMXXIII Rich X Search. We shall prevail. All rights reserved. Rich X Search